Yvonne, princesa de Borgonya

Imatge i direcció d’Yvonne, princesa de Borgonya

EQUIP ARTÍSTIC:
Direcció: Joan Gómez Ponsetí
Direcció Musical: David Costa

YVONNE_teatrebrik_Girona_900

REPARTIMENT:
Príncep Felip: David Marcé
Rei: Pep Vila
Reina: Cristina Cervià
Yvonne: Cisco Cruz
Camarlenc: Loren Gómez
Isabel: Íngrid Calpe
Ciril: Rafael Ferre
Cebrià: Edu Serra
Innocenci: Salvador Duran
Dames/Cortesans/Captaire/ i altres: Tere Solà, Salvador Duran, Salvador Palmada, Gemma Olivas, Maria Jover i Saïd Bosch

EQUIP MUSICAL:
Direcció Musical: David Costa
Músics en escena: Germà Negre: Adrià Dilmé, Aleix Pagès, Arnau Torrent; Oriol Pujolràs, Lluís Busquets

FITXA TÈCNICA
Escenografia: canseixanta
Il·luminació: August Viladomat
So i tècnics: Punt de Fuga
Vestuari: canseixanta
Logística tècnica: Punt de Fuga SL
Imatge gràfica: canseixanta
Producció executiva: SOMFÒNICS
Producció tècnica: Teatrebrik
Amb el suport de: Mithistorima Produccions / La Planeta i Festival Temporada Alta


_MG_5800

_MG_5662

_MG_5806



Yvonne, princesa de Borgonya és una obra representada centenars de vegades a l’any arreu del món, especialment als països de llengües eslaves i a Sud-amèrica. En canvi no és tant popular a d’altres territori com a Catalunya.
No és una obra senzilla malgrat la seva lectura sigui planera i amena com poques vegades passa en textos teatrals i menys encara si parem compte que és una text que sovint se l’encabeix dins del corrent del teatre de l’absurd.
Malgrat el temps i l’època en el que va ser escrit, la peça conserva una vigència i una actualitat que la fa molt interessant.
Segons el meu parer, dos grans temes transversals són els generadors de la trama que ens proposa l’autor: el poder i la dificultat en la relació entre uns pares i un adolescent.
El primer d’ells permet a l’autor parlar d’allò que tants anàlisis ha motivat als estudiosos d’aquest text: les formes i el trencament de les formes. El poder brinda un seguit de privilegis a aquell qui el posseeix, però també uns lligams, unes obligacions i una manera de fer que se suposa que cal respectar i que els altres esperen d’ell.
El segon, permet fer una història humana, amb certa quotidianitat, una història en la que molt ens hi podem sentir identificats.
És per això que considerem Yvonne, princesa de Borgonya un text atractiu i molt interessant de posar en escena. Perquè ens permet un doble treball: endinsar-nos en el món oníric de l’absurd i alhora fer-ho amb una humanitat i una proximitat que és capaç d’emocionar.
Com podríem concebre el teatre si no fos així?
Joan Gómez Ponsetí